NOTÍCIES NOTICIAS NEWS

Adolfo Sánchez Vázquez i les memòries trencades dels exilits espanyols de 1939 a Mèxic: un concepte seminal per a la sociologia del passat

el en on .

De Laura Angélica Moya López (Universitat Autònoma Metropolitana, Ciutat de Mèxic)

Adolfo Sánchez Vázquez és reconegut com un dels filòsofs més destacats de l’exili espanyol a Mèxic. Amb motiu del centenari del seu naixement el 2015 la seva obra ha estat novament difosa i ha convocat a la discussió de conceptes dominants en la seva producció intel·lectual, com ho és memòries trencades. Amb aquesta categoria l’autor es va referir a dos moments diferenciats de registre i resguard de record de l’exili: el primer va expressar la memòria viva del testimoni i protagonista, caracteritzada per l’enunciació de l’experiència de qui viu aterrit, és a dir, descentrat en espai i temps, sense coordenades d’arrelament.

Així mateix, amb el concepte de memòries trencades, Sánchez Vázquez es va referir al moment del final de l’exili espanyol, caracteritzat per l’absència d’un procés actiu de transmissió intergeneracional del record en el discurs polític i en l’escriptura de la història d’Espanya, al final del segle xx. La comprensió de l’experiència de la temporalitat històrica ens ha permès aprofundir en l’abast d’aquest concepte, més enllà del que enuncia l’autor, i mostrar com la memòria trencada és un concepte seminal amb el qual es pot problematitzar sobre el que Gumbrecht anomena producció de presència, en aquest cas, del record de l’exili. Així, doncs, es proposen dues formes noves de memòria trencada que es restaura i fa present el que és absent, en usos diferenciats del passat: un que apel·la a la producció de memòria cultural en les commemoracions sobre els llegats intel·lectuals i institucionals de l’exili espanyol a Mèxic i un altre, la postmemòria, amb la qual en un sentit polític es demanen el dret a la memòria de les víctimes, la transmissió intergeneracional del record, i la reparació integral, ara per a la generació successora. Tots dos recursos permeten donar-li forma, restablir, integrar, presentificar i en part reparar les utopies frustrades, l’alteritat, els oblits, els desconeixements, els desplaçaments i els llegats d’aquesta generació d’espanyols.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *