NOTÍCIES NOTICIAS NEWS

Reflexivitat emocional en contextos de migració

el en on .

by Yvonne Albrecht

Des d’una perspectiva sociològica, quina importància té considerar els processos interns? Jo argumentaria que, si volem entendre i explicar la societat (Weber) adequadament, és imprescindible incloure les emocions en les nostres consideracions sociològiques. La socialitat està unida inextricablement als sentiments de les persones: les emocions influeixen sobre les estructures, les relacions i les interaccions socials. No és plausible delegar l’anàlisi del rol social de les emocions a la psicologia (social) solament, perquè les emocions formen part de la societat: les emocions —siguin d’amor o d’odi— uneixen les persones, tal com figura en l’obra de Simmel. Des d’aquest punt de vista, sens dubte les emocions sempre són socials i, en aquest sentit, el fet de tenir-les en compte no contradiu Durkheim quan afirma que el que és social s’explica amb el que és social.
Per tant, és clar que les emocions també són rellevants en contextos de migració, un tema important, sobretot actualment. Avui dia, les demarcacions clares i la sensació inequívoca de pertinença ja no són possibles «així com així» (Albrecht, 2016, pàg. 1). En les societats actuals hi ha molts marcs de referència que es contradiuen els uns amb els altres parcial-ment. Aquestes contradiccions es poden constatar fins i tot en un context social i augmenten quan ens movem en diferents contextos socials, com ara els processos migratoris. És per això que afrontar l’ambivalència és un dels principals reptes en els processos migratoris (Amelina, 2013, pàg. 145). Per consegüent, el control cognitiu o racional —per exemple, el que es duu a terme amb el treball emocional (Hochschild, 1983)— no és l’únic mecanisme adequat. Les emocions esdevenen cada vegada més importants per a recórrer el propi camí en condicions incertes (Holmes, 2015, pàg. 61). El concepte reflexivitat emocional —introduït per primera vegada per Mary Holmes i Ian Burkitt— tracta aquesta mena de «re-corregut». El meu article, assenyala la importància que tenen els processos de reflexivitat emocional per a les persones que es troben en processos migratoris. Tanmateix, com recorren les persones migrants el seu camí emocional en condicions incertes? I a quins reptes particulars s’enfronten? Aques-tes eren les preguntes que m’interessaven.
Per a analitzar aquestes qüestions, va caler modificar lleugerament les definicions anteriors de reflexivitat emocional de Burkitt i Holmes: vaig definir reflexivitat emocional com el pro-cés d’ajustament intern entre l’activitat i la passivitat emocionals. Com a activitat emocio-nal, vaig definir, per exemple, la influència (cognitiva) de les emocions, que es duu a terme amb el treball emocional (Hochschild, 1983). Per contra, la passivitat emocional consisteix a deixar fluir les emocions sense mirar de modificar-les cognitivament. El resultat d’aquest procés és visible per mitjà d’un nivell d’acció que també consisteix a no emprendre cap ac-ció (Helfferich, 2012).
Concretament, en contextos migratoris, la influència cognitiva de les emocions es torna necessària per a afrontar tant experiències de racisme com exigències d’integrar-se en el con-text d’arribada (Alemanya, en aquests casos) complint unes expectatives d’eficiència. En el meu article, esmentava el cas de Caven, que va emigrar d’Etiòpia a Alemanya. A l’entrevista parla d’una experiència racista a Alemanya: «Per això, si he d’anar a la ciutat de F. o una cosa així, vaig a l’estació. Un cop esperava el tren tranquil·lament en un raconet i no paraven de venir-me a demanar la identificació, una vegada i una altra. Uf, era molt pesat, sempre igual (riu). “Què faig d’estrany realment? O com em comporto?”, i després pensava “D’acord, potser és culpa meva i he de canviar el meu comportament amb la gent”. No me n’adonava encara, però intentava […] m’esforçava a integrar-me». (Entrevista a Caven, línies 95-119)
Caven comparteix una anècdota de discriminació institucional: atès que es tracta d’una per-sona de color, se l’identifica fàcilment com a «estranger», i per això és víctima d’aquest control. Remarca que no és una situació aïllada, sinó que s’hi troba habitualment. Mentre parla dels seus diàlegs interns, es fa palès que aquestes interaccions amb les persones en contextos institucionals van impulsar el seu procés de reflexivitat emocional. És conscient que hi ha un problema; afirma que les expectatives i les demandes socials són aparentment diferents de la seva manera de presentar-se o d’actuar. Les discriminacions racials (Terkes-sidis, 2004) l’han induït a pensar que és ell que ha de canviar. El que aquesta transformació podria semblar és molt poc clar perquè la discriminació va tenir lloc perquè Caven és una persona de color. Segons la seva interpretació, la necessitat de transformació va lligada al discurs d’integració: ell considera que ha de ser ell que s’ha d’integrar, però exposa que no ha estat capaç de fer-ho encara.
Més endavant a l’entrevista, Caven explica la manera en què va fer front a aquestes dificultats en el context d’arribada. El resultat del seu procés de reflexivitat emocional és la influència cognitiva de les seves emocions. Ell aguanta el tipus i es diu a ell mateix: «Sigues fort!»
El resultat del procés de reflexivitat emocional de Caven és un exemple molt clar del poder que tenen les circumstàncies, que provoquen una influència cognitiva en les seves emocions. Aquest fenomen es pot observar en el context del concepte treball emocional de Hochschild (1983). Per tant, podem constatar que dur a terme treball emocional resulta necessari per a les persones migrants que han d’afrontar interaccions racistes. Això vol dir que les persones han d’influir en les seves emocions cognitivament per a ser capaces de fer front a les experiències de racisme en el context d’arribada.
Podríem dir: «I què?, quin és el problema?». Tots hem d’influir en les nostres emocions per a ser capaços d’afrontar reptes concrets en societat. D’una banda, Caven es defineix com una persona forta i preparada. Es presenta com una persona que pot afrontar les situacions racistes. En aquest sentit, el treball emocional sembla que és una mena d’apoderament. Fins i tot Hochschild (1983) pressuposa conseqüències negatives amb la pràctica del treball emocional a llarg termini: el resultat pot ser l’alienació del «jo».
I, d’altra banda, el lligam de la discriminació amb el discurs de la integració resulta problemàtic: Caven pateix discriminació racial i pensa que ell és el problema. Sembla que la integració va lligada amb la definició d’assimilació. La interpretació de Caven d’aquesta situació és un indici de la gran influència que té aquesta definició d’assimilació, que encara és virulenta en la societat: la demanda unilateral a les persones que han emigrat perquè canviïn. La situació de caracterització racial podria haver induït Caven a escandalitzar-se. Per contra, però, pensa que ell ha de canviar. I podríem fer la pregunta polèmica «Com?». Clarament, el problema el tenen els treballadors institucionals. Són ells que han de reflexionar sobre el seu comportament, no pas Caven, que ha estat víctima de discriminació.
Però què penseu dels processos de reflexivitat emocional i de les persones migrades que practiquen el treball emocional? Ho definiu com un problema o no?

L’article complet:

Albrecht, Y., (2018). Reflexivitat emocional en els processos de migració La necessitat de considerar els processos interns per a explicar l’agència. Digithum. (21), pp.43–53. DOI: http://doi.org/10.7238/d.v0i21.3106

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *