NOTÍCIES NOTICIAS NEWS

Ecos de Portbou a Medellín

el en on .

Escrit per Xarxa Simmel

Filial llatinoamericana de l’Associació Internacional Simmeliana d’Anàlisi Relacional i Creació

Echoes of Portbou

Aprofitant que un dels experts simmelians més reconeguts del món, el llatinoamericà Lionel Lewkow, va visitar la Universitat d’Antioquia a Medellín (Colòmbia), els membres colombians de l’Associació Internacional Simmeliana d’Anàlisi Relacional i Creació van decidir repetir l’experiència de la primera conferència de l’Associació, que va tenir lloc l’any passat a Portbou (Espanya). El propòsit era el mateix: celebrar el llegat de Georg Simmel compartint les diferents maneres d’aplicar les seves idees a la recerca, si bé, en aquesta ocasió, l’acte anava adreçat a estudiants i professors de Sociologia colombians.

 

L’acte va tenir lloc el 6 de març i es va centrar en tres grans temes, determinats per les línies d’estudi dels ponents: les reflexions sobre l’espai, una revisió de la distinció entre forma i contingut i els reptes metodològics que implica complementar els criteris de Simmel amb els d’altres autors.

 

Els sociòlegs Frank Villada i Mauricio Soto van parlar de la influència que havien exercit en el seu treball les idees de Simmel sobre l’espai. Revisant el cèlebre article sobre la metròpoli, com també la categoria de tendència que apareix a «Tendències en la vida i el pensament alemany des de 1870», Villada va proposar el que defineix com una constel·lació urbana-rural per a estudiar la influència de Medellín en la vida d’un municipi proper, situat una mica més a l’est, anomenat La Ceja. Al seu torn, Soto va comentar la seva traducció de tres articles i capítols de Simmel sobre l’espai, esbossant algunes categories útils per a respondre a qüestions relacionades amb la violència urbana a Medellín.

La sociòloga Alejandra Galeano i dos professors de Sociologia de la Universitat d’Antioquia, Augusto Botia i Gilberto Díaz van presentar les seves reflexions sobre dos coneguts termes simmelians, «forma» i «contingut», a més de proposar noves maneres d’enfocar-los. Galeano, després d’una brillant explicació sobre les formes de segon ordre, va proposar un mètode informat per les emocions per a caracteritzar els camperols colombians més enllà de categories econòmiques. Per la seva banda, Botia va revisar la noció de vida com a base de les seves idees sobre l’anomenada sociologia del temps, que considera que el futur és alhora forma i contingut. Segons ell, aquest plantejament és essencial per a entendre el lapse temporal en el període de postconflicte a Colòmbia. En darrer lloc, Díaz es va centrar en les novel·les urbanes colombianes com una manera d’explorar la possibilitat d’estudiar les formes literàries mitjançant la definició simmeliana de formes socials.

 

El tema final del congrés el van conduir la sociòloga Ana Úsuga i el professor de Sociologia Germán Porras. Úsuga va presentar alguns resultats de la seva recerca sobre la permanència dels estudiants a la Universitat d’Antioquia. Per a la sociòloga, les idees de Simmel sobre les relacions socials, quan s’analitzen en el context de la teoria de xarxes (com les de Granovetter) i els mètodes situacionals, són fonamentals per a entendre els factors que influeixen en la decisió dels estudiants de continuar els estudis a la Universitat. De la mateixa manera, després d’una brillant recapitulació de la posició de Georg Simmel pel que fa a la discussió sobre l’objecte de la sociologia a Alemanya, Porras va proposar el tàndem Simmel-Luhmann com una eina per a reformular la distinció entre forma i contingut en termes de forma-significat.

 

El ponent principal de l’acte, Lionel Lewkow, va completar les conferències presentant una àmplia dissertació sobre les bases relacionals de la teoria social de Georg Simmel. Lewkow va analitzar la idea de Wechselwirkung de Simmel i el seu potencial per a proposar mètodes més vius per a entendre la vida social, ja que aquesta perspectiva ens allunya de les concepcions i les respostes substancialistes. Lewkow va fer referència a nombroses obres de Simmel, en concret On Social Differentiation, traduïda per ell mateix a l’espanyol, The Philosophy of Money i la que està traduint actualment, Introduction to the Science of Ethics. Així, va destacar la importància de considerar la idea dels efectes entrellaçats com una de les característiques principals del llegat simmelià.

Segons els organitzadors, la conferència va ser un èxit rotund, al qual, sens dubte, no van ser aliens l’esperit i l’impuls de l’Associació Internacional Simmeliana d’Anàlisi Relacional i Creació, iniciativa adreçada a totes les persones que volen anar més enllà en l’anàlisi de les obres de Simmel, tal com assenyala el seu manifest fundacional.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *