NOTÍCIES NOTICIAS NEWS

La crisi econòmica i els imaginaris de futur: quin efecte ha tingut la crisi econòmica en la manera d’imaginar el futur?

el en on .

by Helen Schönborn

Aquest article analitza si, i com, la crisi econòmica ha afectat la manera d’entendre el futur personal i el de la societat en general a Alemanya (Colònia) i Espanya (Barcelona). La crisi econòmica, que ha afectat tots els països europeus, s’ha descrit com un fet social de gran abast, per la qual cosa pot haver influït sobre la manera d’imaginar el futur. S’han fet entrevistes biogràfiques a diferents persones a Alemanya i Espanya, dos països que han viscut la crisi de manera diferent. A més de les entrevistes biogràfiques, es va preguntar als participants què pensaven sobre el futur, l’impacte que havia tingut la crisi econòmica en el seu imaginari de futur i com veien el futur de la societat. Atès que la perspectiva de futur ha esdevingut un element cabdal de l’autoconeixement (Rosenthal, 1993), i que la integritat de la societat depèn en part de la possibilitat d’imaginar un futur comú (Bauböck, 2017), l’anàlisi dels imaginaris de futur és una eina interessant per a analitzar temes socials. La idea és que els imaginaris personals de futur ajudin a entendre la dinàmica i el canvi socials des de la perspectiva dels seus membres.

En aquesta anàlisi, els imaginaris de futur es conceben com un espai de plans i desitjos per al futur, que no depenen solament de la història personal de cadascú, sinó també del context historicosocial (Cantó-Milà i Seebach, 2015). Els imaginaris de futur estan formats per imatges que defineixen què imagina una persona, i per figures, és a dir, com algú imagina com es genera una imatge. A més, hem aplicat el concepte de «lloc especial» de Simmel (1992). Segons Simmel (1992), una de les condicions prèvies per a una societat integrada és que tots els seus membres tinguin la possibilitat d’imaginar que hi ocupen un «lloc especial». Aquest «lloc especial» pot ser, per exemple, la professió triada o la paternitat. La possibilitat d’imaginar un «lloc especial» afavoreix el sentit de pertinença i, per tant, fa que les persones se sentin part de la societat.  Per a mantenir la integració social, és essencial que tothom pugui imaginar que ocupa un «lloc especial», no solament en el present sinó també en el futur.   Així, la perspectiva de futur és un component fonamental per a la integració social i la seva continuïtat.

La nostra anàlisi ha demostrat que la influència de la crisi econòmica en els imaginaris de futur dels participants ha tingut efectes diferents a Espanya i a Alemanya. Mentre que la visió de futur dels alemanys no ha estat influïda per la crisi, les respostes dels entrevistats espanyols indiquen tres canvis de mentalitat: el mercat de treball es considera menys estable que abans de la crisi; els joves han d’estar més ben preparats, és a dir, necessiten un nivell més alt de formació; i cerquen oportunitats de viure i treballar a l’estranger. Pel que fa al «lloc especial», és interessant observar que aquests canvis de mentalitat no afecten la imaginació concreta d’un «lloc especial», sinó només l’àmbit més general dels «llocs especials». La majoria dels participants consideren que el seu «lloc especial» és la professió, cosa que converteix el mercat de treball, com a àmbit general de «llocs especials», en un aspecte essencial de la integració social. Havíem suposat que les persones haurien adaptat l’imaginari del seu «lloc especial» a la situació econòmica. Tanmateix, aquesta suposició no s’ha confirmat, ja que els participants espanyols no diuen que han canviat la seva projecció professional a causa de la crisi, sinó que han d’estar més ben preparats i que potser fins i tot es veuen obligats a marxar del país per trobar feina a l’estranger. La idea de marxar d’Espanya per a trobar feina a l’estranger no queda restringida a la mostra d’aquest estudi, sinó que és una tendència generalitzada. Des del 2008, l’1,5% (700.000) de la població espanyola, principalment adults joves, ha deixat el país per anar a treballar a l’estranger (Nelson, 2017). Cal observar que, aparentment, els participants no han canviat la imatge ni les expectatives que tenien sobre ells mateixos, sinó que han modificat l’estratègia per a adaptar aquestes expectatives a la situació econòmica. Això confirma que la perspectiva i les expectatives de futur dels participants sobre ells mateixos són força estables, o si més no resistents a la situació econòmica del seu país.

D’altra banda, els canvis de mentalitat esmentats —un mercat de treball menys estable, la necessitat de tenir un nivell de formació més alt i la cerca d’oportunitats per a viure i treballar a l’estranger— suggereix que els entrevistats espanyols tenen una visió més neoliberal del mercat de treball. Això està d’acord amb l’estudi qualitatiu d’Atkinson sobre la percepció de la crisi entre els ciutadans del Regne Unit. Atkinson arriba a la conclusió que la crisi econòmica ha incrementat la flexibilització del treball (més facilitat per a contractar i acomiadar els treballadors) i ha reduït els serveis públics, la qual cosa fa que el futur personal sigui més incert. Per tant, sembla que amb la crisi les pràctiques neoliberals no solament s’han implementat al Regne Unit, sinó també a Espanya, ja que orienten els imaginaris de futur dels participants espanyols.

En resum, els entrevistats alemanys consideren que la seva vida i les seves perspectives de futur s’han vist poc o gens afectades per la crisi econòmica, mentre que els participants espanyols sembla que han desenvolupat una visió més neoliberal del mercat de treball arran de la crisi. Així, les seves expectatives i les seves idees sobre el seu futur personal van més enllà de la crisi econòmica, ja que el que ha canviat és la manera d’entendre com arribar al «lloc especial» de futur i no el «lloc especial» en si.

L’article complet:

Schönborn, H.S. & Doosje, B., (2018). La crisi econòmica i els imaginaris de futur: ¿quin efecte ha tingut la crisi econòmica en la nostra manera d’imaginar el futur?. Digithum. (21), pp.21–32. DOI: http://doi.org/10.7238/d.v0i21.3112

Bibliografia

ATKINSON, Will. Class habitus and perception of the future: recession, employment insecurity and temporality. The British journal of sociology, 2013, 64.4: 643-661.

BAUBÖCK, Rainer. Citizenship and Collective Identities as Political Sources of Solidarity in the           European Union. The Strains of Commitment: The Political Sources of Solidarity in Diverse           Societies, 2017, 80.

CANTÓ-MILÀ, Natàlia; SEEBACH, Swen. Desired images, regulating figures, constructed      imaginaries: The future as an apriority for society to be possible. Current Sociology, 2015,        63.2: 198-215.

NELSON, Olivia. The Social Effects of the Spanish Brain Drain. 2015.

ROSENTHAL, Gabriele. Reconstruction of life stories: Principles of selection in generating stories         for narrative biographical interviews. The narrative study of lives, 1993, 1.1: 59-91.

SIMMEL, Soziologie. Simmel, Georg, Soziologie. Untersuchungen über die Formen der           Vergesellschaftung, Gesamtausgabe, 1992, 11.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *