NOTÍCIES NOTICIAS NEWS

La ment impossible de la sociologia

el en on .

Por Matti Hyvärinen, Universitat de Tampere (Finlàndia)

En general, la ment no ha estat un concepte central en el camp de la sociologia. Segons el punt de vista tradicional, la ment està localitzada al cervell i, per tant, no conté fets socials observables per als estudis sociològics. A tot estirar, ha estat un concepte de la psicologia o la filosofia. Aquest article explora la idea que la història de la novel·la moderna proporciona una gran quantitat de dades sobre la ment i la consciència. Encara que totes les novel·les són fictícies i inventades, la recepció contínua d’aquestes invencions confirma la rellevància social de les ments de ficció. L’article argumenta que la ficció estableix el principal discurs social sobre els possibles pensaments privats i, en conseqüència, té un gran impacte sobre la manera d’entendre i parlar sobre les nostres ments i la interioritat humana. L’argument es presenta interpretant selectivament un debat narratològic de llarga durada sobre les ments literàries i la seva  excepcionalitat.

Entenent que la ment fictícia és radicalment excepcional (i idealment transparent per als lectors, en contrast amb la ment «real» i opaca), la tradició literària ha minimitzat sovint el paper formatiu de la ment literària en les ments pensants i quotidianes. Com a resultat, tant els sociòlegs com els narratòlegs literaris han ignorat el paper social de les ments de ficció.

L’article també rebutja les teories cognitives de la «lectura de la ment» perquè són massa optimistes i metafòricament enganyoses, i en canvi es basa en les teories fenomenològiques de la «intersubjectivitat primària», que ajuden a entendre, sobretot, per què els novel·listes són capaços d’inventar ments creïbles. Al seu torn, la teoria de la canonicitat cultural de Jerome Bruner ajuda a explicar que els humans no entenen altres persones accedint al contingut dels seus pensaments, sinó copsant les expectatives culturals locals. L’article utilitza la novel·la La llei del menor d’Ian McEwan per a demostrar els límits i els recursos per a entendre altres ments. L’exemple mostra que la ficció no solament proporciona material (fictici) sobre com funciona la ment de cadascú, sinó també com les ments interactuen i utilitzen recursos culturals i socials per a intentar entendre’s mútuament. En altres paraules, la ficció no tan sols descriu els pensaments privats dels personatges, sinó que també documenta l’extensió social de les seves ments. Per aquests motius, els sociòlegs tenen bones raons per a recórrer a la literatura de ficció a l’hora d’explorar els aspectes socials de la ment.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *